Els casinos participaven habitualment en els actes benèfics –tòmboles, vetllades benèfiques...- amb aportacions diverses que responien a un sentiment col·lectiu afectuós i solidari. El Fraternal ha deixat mostres de la seva participació i voluntat filantròpica, com per exemple: el repartiment als pobres dels beneficis d'un dels balls de Carnaval, l'any 1905; la participació, el 1913, en una convenció que pretenia acabar amb la mendicitat; el suport a les cuines econòmiques organitzades per l'Ajuntament en èpoques de crisi; els balls a benefici de l'Hospital i la Casa Bressol, l'any 1920; la vetllada del desembre de 1933 per ajudar els damnificats de les inundacions que patí el poble de Palamós, organitzada conjuntament amb el Centre Republicà d'Esquerres; ajuts monetaris al Comitè pro-Euskadi, l'any 1937... En moltes ocasions, la contribució del Fraternal en aquestes activitats benèfiques era molt superior a la de l'Ajuntament o la resta d'entitats recreatives.
La societat palafrugellenca reconeixia el lideratge del Fraternal i no eren excepcionals els intents d'involucrar l'entitat en actes reivindicatius. L'any 1934 els treballadors del Ferrocarril Palamós - Flaçà aconseguiren que el casino enviés uns telegrames al govern de Madrid demanant e! pagament dels jornals endarrerits per la companyia i la introducció de millores en el material. De fet, el potencial reivindicatiu i la capacitat de mobilització popular dels grans casinos era important i molt a tenir en compte per part de les institucions públiques locals. A més, aquesta força s'incrementava si els principals casinos decidien unir-se en una mateixa causa; això es donà el 24 de gener de 1923 quan el Centre Fraternal, el Cercle Mercantil, el Club 3x4 i picu i el Casal Popular van decidir encapçalar la campanya de protesta contra el preu desmesurat de la llum i el monopoli de la companyia Energia Elèctrica de Catalunya, que coincidia amb un moment de crisi econòmica.
També és digne d'elogi el suport a les campanyes de protecció a la indústria suro-tapera amb actes simbòlics com el refús de qualsevol beguda que no fos tapada amb un tap de suro.
La situació econòmica del poble condicionava la vida i l'evolució dels casinos. Una crisi econòmica significava una reducció del nombre de sol·licituds –per exemple, la tardor de 1914 ja es notaven els efectes de la Primera Guerra Mundial i només 20 varen ser els palafrugellencs que presentaren una sol·licitud per pertànyer al Fraternal-, disminuïa el consum de begudes al saló-cafè i augmentaven les peticions d'ajut econòmic per part de societats de socors mutus o de cooperatives.
L'actitud del Fraternal en aquests moments era, per una banda, reduir despeses i qüestionar la participació, en algunes ocasions, en actes festius públics, com la cavalcada del segon dia de Carnaval. Però, al mateix temps, s'intentava continuar proposant una bona oferta lúdica, malgrat que a preus inferiors als habituals i més assequibles. Els balls, les representacions dramàtiques i de cinema seguien omplint els saló-teatre. Era, segurament, un intent d'amainar, si més no temporalment, els problemes i les mancances de molts dels socis de l'entitat. Un article del diari Ara, l'octubre de 1931, comentava el desig del Fraternal i del poble de Palafrugell de no oblidar el divertiment en èpoques de conflictivitat: "en viu contrast amb la crisi de treball que ací com arreu del món es deixa sentir, gaudim espectacles gairebé a diari. Ultra les sessions de cinema dels dissabtes, diumenges i dilluns, dimarts hi hagué teatre al Centre Fraternal i avui projecten també cinema a preus populars".
Aquesta sensibilització del Fraternal per la problemàtica econòmica i social del poble era compartida per la Junta Directiva i pels socis que, algunes vegades, s'avançaven a la junta demanant una actuació ràpida. Aquesta situació es donà el desembre de 1931 quan uns 90 socis encapçalats per Juli Colom, Gonçal Gallart, Josep Costa i Martí Esparragó varen aconseguir que les recaptacions del cinema de dos dies al mes servissin per ajudar els molts aturats que hi havia.
Una altra contribució del casino al poble ha estat la cessió del seu local per a qualsevol acte societari o cultural. Les vetllades literàriies i musicals del Centre Català, el repartiment de premis als alumnes de les escoles municipals, les reunions del grup Esperantista, la realització dels exàmens públics de l'Acadèmia Palafrugellenca de Lluís Corominas són només alguns exemples de la disponibilitat del Fraternal a principis de segle.