Clic per ampliar

En el primer quart del segle XX, els joves de Palafrugell tenien diferents llocs on practicar el ball. Primer es feia l'aprenentatge en un local de Pere Pagès anomenat La Punxa i situat al carrer de Torroella. També es podia sortir del poble i anar a una sala de Mont-ras, a Vall-llobrega a la sala d'en Joan Carreras, o bé a la Bisbal on, a partir dels anys vint, el ball de can Met acollia el jovent de la comarca. Però la gran il·lusió dels joves era assistir als balls del Fraternal. Durant molts anys els balls del gran casino foren l'atractiu dels socis, dels joves de la vila i també dels pobles veïns. Els balls s'hi celebraven, pràcticament, durant tot l'any, amb l'excepció del període penitencial de la Quaresma. Tampoc eren habituals a l'estiu a causa de les atractives festes majors o dels populars balls de carrer amb un manubri o amb un quintet. L'organització del ball era responsabilitat de la junta directiva, però molt sovint eren grups de joves els organitzadors o, fins i tot, les mateixes orquestres.

Pel saló-teatre del Fraternal passaren les millors orquestres forànies i locals, oferint bons repertoris de foxtrots, tangos, valsos, xotis, etc. Entre les formacions musicals locals cal recordar l'orquestra Vella, a finals del segle XIX; La Nueva o L'Empordanesa a partir de 1895; la Nova Empordanesa fundada el 1921; la cobla-orquestra Palafrugell, a partir del març de 1927; La Unió Artística, evolució de l'anterior, a partir del 1932; l'orquestrina-jazz Excelsior, fundada l'any 1931. Però l'orquestra local que actuà en més ocasions al Fraternal, juntament amb l'Empordanesa, va ser La Principal, fundada l'any 1810.

La premsa local va destacar sempre els balls del Fraternal i remarcava qualsevol millora o innovació. El febrer de 1897 El Distrito anunciava la introducció d'un timbre per recordar a tots els assistents del casino els inicis de les ballarugues. També molt curiosa era la informació del diari Germanor, el desembre de 1915, que comentava l'estrena a Palafrugell i al Fraternal d'un ball anglès de molt d'èxit per Europa i anomenat sketing.

El Fraternal sempre va intentar atraure els balladors i, a més dels balls ordinaris i de societat, se'n buscaven de nous i curiosos, com per exemple: el ball de l'arròs, el ball de les deu –al matí del dilluns de Pasqua -, el ball de la pinyata, del clavell, el ball imitant un pati andalús, el ball del raïm, el ball del sac, del barret, de cambreres, del fanalet, etc. Un dels balls més populars, sobretot al anys vint, eren els balls apatxes que es feien abans de Carnaval que es caracteritzaven per la manca de llum, els homes malcarats i les noies vestides de vermell i negre. Però, sens dubte, els balls més importants de l'any eren els de la Festa Major de Santa Margarida i molt especialment els balls de les festes de Carnaval. Aquest era el programa que oferia el casino l'any 1900: "Recepción de S.M. Besa Manos, bailes, pantomimas, magia, cotillón, escenas del mundo desconocido, sorpresas, minueto, polonesa, arengas bélicas para oradores bélicos, etc".