A principis del segle XX la pràctica de l'esport i de les seves diverses manifestacions públiques, com és l'espectacle esportiu, no havia adquirit la dimensió de què gaudeix avui dia. Pel que fa a la població en general, l'esport tenia escassa rellevància.

Per l'índole del treball que ens ocupa, no correspon fer aquí una referència detallada, ni tampoc un resum històric de les activitats esportives d'aquell temps a Palafrugell. Però sí cal recordar que a partir de la segona dècada ja comença a jugar un paper important en l'esbarjo del poble i, fins i tot, la premsa local comença a prestar certa atenció a la informació esportiva.

A finals del segle XIX un dels esports que tenia una certa acceptació era el frontó i el 8 de març de 1896 el senyor Roig i Frigola inaugurava un local al carrer de Santa Margarida anomenat Frontón Palafrugellense. Més violenta era la lluita de galls que també tenia un local idoni al carrer de Santa Margarida que s'anomenava Sport Gallístico Palafrugellense. El ciclisme també era un esport que tenia adeptes i l'any 1893 ja hi havia un Centre Ciclista. El patinatge o skating, com se'n deia antigament, és un esport la pràctica del qual gaudí de força acceptació en les primeres dècades del present segle, sobretot en les societats recreatives, com per exemple el Casal Popular. El tennis ja es practicava a principis de segle al Camp del Frare –fàbrica Armstrong -, als jardins de la casa Barris, al camp del Casal Popular i l'any 1929 es fundava el Club de Tennis de Palafrugell.

Sens dubte el futbol era l'esport que més gent atreia a la seva pràctica o exercici, però sobretot com a espectacle. A Palafrugell, ja l'any 1911, aquest joc era practicat per bastants afeccionats, sobretot membres de penyes o del mateix Ateneu. L'any 1921 de tota aquesta barrija-barreja va néixer el Palafrugell Futbol Club i dos anys més tard aquest esport no mancava a la Festa Major:

El Centre Fraternal va ser un dels socis protectors del Palafrugell F.C. i des dels inicis hi contribuïa amb una aportació econòmica anual. Als anys 30 alguns socis criticaven aquesta col·laboració, però les juntes directives ho justificaven d'aquesta manera: "es deu concedir la subvenció, ja que el Centre Fraternal és un centre essencialment palafrugellenc i amant de tot lo que pugui enaltir el nom de la nostra vila".

Els escacs, com a pràctica esportiva, tingueren força relleu durant els anys 30. Era un bon grup d'afeccionats que s'hi dedicava i els principals casinos decidiren crear seccions d'aquest esport. L'abril de 1935 s'aprovaven els Estatuts de la secció d'escacs del Fraternal. El Cercle Mercantil també organitzava vetllades d'escacs molt sovint amb jugadors de renom, com el campió del món, el belga Kolstanovski, el 29 de març de 1936.