Clic per ampliar

L'ambient era de cridòria, de soroll i de fum. El cafè sempre estava ple, sobretot, després del dinar i els diumenges a la tarda, moments en què s'emplenava de gom a gom. La beguda més consumida era el cafè que, fins i tot, es venia al detall. Però l'oferta del conserge era més àmplia: xops de cervesa –menys d'un quart de litre- a 10 cèntims l'any 1916, vermuts, licors, xarops, sodes, orxates, xocolata els diumenges i festius, llet merengada i gelats els estius, bunyols, entrepans a 60 cèntims l'any 1935... Una iniciativa curiosa del president Narcís Plaja, però sense continuïtat, va ser el servei de restaurant l'any 1901.

El joc era una activitat de gran acceptació al saló-cafè. Molts eren els afeccionats al billar, però la gran passió de molts socis eren les cartes. Els jocs més habituals eren: el canari, el burro, el tresillo, el cau, la barrotada, el solo, la manilla, el tuti, l'ànec, la flor, etc. La junta directiva va intentar, en algunes ocasions, limitar el joc; per exemple l'any 1919 es prohibia jugar a cartes els diumenges a partir de les 7 de la tarda i els dies de ball o espectacle a partir de les 9 de la nit. Però la pressió dels socis era molt forta i, a més, era una font d'ingressos per al casino –jugar al canari valia 30 cèntims l'any 1931-. També era molt habitual en el cafè del Fraternal veure-hi atraccions d'artistes ambulants, però l'any 1916 el president Josep Boix els prohibia l'entrada. La raó era aquesta: "como casi todos son malos artistas en vez de proporcionar solaz a los concurrentes, no hacen más que molestar".