El Fraternal, senyor de la rodada, baròmetre del poble que voltem, sabata i espardenya barrejada perquè som socis tots els que volem. Saló-concert amb gent de molta mida per controlar les notes que s'hi fan i criticar per Santa Margarida les Principals de tot aquest voltant. Les llotges, al teatre, per les classes, -un duro encara don per fer-ne cas- amb l'escenari que ha sentit les passes dels peus d'en Juli Xeca als d'en Borràs. La joventut dins aquell ball bullia al so de valsos, xotis i fox trot. Masurques i pilés, llancers... i el dia del primer ball que es balla com es pot. Les llargues Generals, que ve la Festa; i si reclames per debats més breus

d'algun racó ja vola la contesta: "aquí manem els socis, senyors meus!" Cantades i sainets, cuplés i drames, canvis de junta amb uns crits de por, discursos exposant uns grans programes el diputat Albert -que mai té un no-... hem vist les sarsueles més sonades amb tiples que tenien dons de gents, revistes amb esquenes escotades, i vagues i complots i testaments... Tot ho controla amb seny o cop de maça un gran conserge que no perd l'alè, puix sense en Quil no es pot regar la plaça ni llegir llibre, ni s'hi pren cafè. La vida muda tot el món que troba i els anys capgiren tot allò que fou, més aquest Fraternal de Plaça Nova es nostre Centre Fraternal i prou!"

Josep Martí Clarà "Bepes"
Fragment d'Un vol a la muralla