Centre Fraternal de Palafrugell, entitat adherida a la Federació d'Ateneus de Catalunya

Centre Fraternal de Palafrugell, entitat adherida a la Federació d'Ateneus de Catalunya

Inici arrow Història arrow L'interès per la música
L'interès per la música Imprimir Correu

El Centre Fraternal va destacar també per la seva afecció i foment de les activitats musicals. A finals del segle XIX, en concret l'any 1897, la Junta Directiva aprovava la compra d'un piano i el 21 de març els músics Amadeu Roig, Trifón Bonany i els germans Miró iniciaven els concerts de música clàssica que tanta acceptació tingueren. Durant molts anys, en el saló-teatre o en el mateix cafè, hi passaren els millors músics de la vila o formacions forànies de vàlua reconeguda com per exemple els músics del conegut cafè Colón de Barcelona.

L'interès per la gran música era una realitat i el dijous 9 de novembre de 1924 el saló-teatre acollia la primera assemblea general d'una nova entitat anomenada. Associació de Música de Palafrugell. Els precursors i membres de la primera junta directiva foren: Carles Serra –president-, Amadeu Roig, Lluís Medir, Jaume Fina, Lluís Trilla, Pere Pla i Josep Padrós. La seva finalitat era l'organització d'un concert mensual, normalment el dijous a les nou del vespre, al teatre del Fraternal. La seu social estava situada al carrer de Cavallers i comptava amb uns 200 socis l'any de la seva fundació, per passar a uns 320 l'any 1925. El pressupost anual era d'unes vuit mil pessetes i possibilitava escoltar grans artistes com el tenor català Emili Vendrell, el violinista francès Maurice Maréchal... El diari Baix Empordà destacava, el març de 1925, l'assistència nombrosa –una mitjana de 570 persones per concert- i també el fet que una part important del públic era foraster, circumstància que donava un aire de ciutat a Palafrugell: "la sortida del concert, amb la bella nota que donaven la quantitat d'autos que havien aconduït una multitud de forasters, provinents de totes les poblacions veïnes, fou d'un aspecte ciutadà a tot ésser-ho".

Els socis del Fraternal també van gaudir dels grups populars de cant, Pel saló-teatre passaren els millors representants de la província com l'Orfeó Catalunya de Cassà de la Selva, l'Orfeó Gironí, l'Aucellada de Palamós... o bé hi debutaren grups locals com l'Orfeó Fructidor, el maig de 1918. Però l'agrupació coral més vinculada al Fraternal va ser La Taponera, sens dubte la més representativa de Palafrugell, i amb noms prou il·lustres com Miquel Pibernus, Trifón Bonany o Joan Massoni. El gener de 1916 La Taponera assajava en una de les dependències del primer pis del Fraternal i, a canvi, oferia vetllades musicals als associats.

La sarsuela, espectacle líric clarament popular, va exercir una forta atracció entre els socis del Fraternal. Sobretot era en el temps quaresmal quan passaven les millors companyies que, generalment deixaven un bon record ja que posaven davant els ulls del públic un espectacle aparatós, amb molts artistes i un gran muntatge escènic. Però, a partir dels anys 20, cada cop eren menys habituals les sarsueles a causa del cansament del públic i de les dificultats de trobar bones companyies a preus econòmics.

La crisi de la sarsuela és una de les raons per entendre l'auge de l'espectacle de varietats. Es tractava de cupletistes o cançonetistes com Mercedes Serós, Rafaelita de Haro... o companyies poc nombroses i, fins i tot, familiars que combinaven actuacions musicals, d'il·lusionisme i de circ.

Aquests van ser els principals espectacles de caire musicat uns cultes i refinats i altres més populars, que oferí el Centre Fraternal. El resultat fou l'apropament de la gent a la música. Encara que també cal fer constar alguna iniciativa particular i altruista com la del pianista Pineda que l'any 1931 ensenyava gratuïtament música als fills dels socis del casino.

 
 
Joomla Templates by Joomlashack