Generalment s'acostuma a dividir els casinos en dos grans grups: els casinos polititzats i els d'una clara vocació neutral o apolítica. Molt sovint aquesta divisió es fa a partir del mateix nom de la societat i de la lectura dels estatuts. Per exemple, el Centre Republicà Federal de Palamós exigia als seus membres un clar ideari: "ser republicans de tots matisos i els socialistes que acceptin la República com a forma de govern". El Centre Unió Republicana de Cassà de la Selva també posava unes condicions per ser soci: ser home de més de setze anys, de professió coneguda i republicà. A Palafrugell han existit casinos dels dos tipus però els més importants han estat els apolítics, amb un Centre Fraternal com a símbol de la neutralitat. Però cal aclarir que a la pràctica aquesta divisió en polititzats i neutrals no era del tot clara; alguns casinos polititzats donaven més importància a l'esbarjo que a la política i el considerats apolítics no evitaven els temes polítics o intervenien en activitats clarament polítiques.

Ja des dels seus inicis el Fraternal es va caracteritzar per la prohibició dels actes de caire polític, però malgrat aquesta prohibició de formacions polítiques locals, especialment republicanes, insistien en la revocació de la norma. El juny del 1904 el comitè de la fusió Republicana demanava el saló-teatre per celebrar-hi actes polítics ja que no disposaven de la majoria dels socis. També Josep Pla en la seva obra L'Empordanet recordava la vinculació del centre al republicanisme moderat.

Són moltes les referències que permeten demostrar la voluntat de neutralitat de la Junta Directiva. El president Esteve Blanch, en una entrevista del diari Baix Empordà, el maig de 1921, comentava el següent: "El període pre-revolucionari que vivim es caracteritza principalment per la seva nerviositat, a dalt i a baix. El Fraternal ha de ser un lloc neutral, purament neutral i obrint els seus locals a totes les expansions del llenguatge i del pensament, malgrat que aquesta neutralitat fóra difícil de mantenir-la. Una oratòria exaltada podria portar-nos a que no es veiés a l'orador sinó la tribuna del Fraternal i recaure sobre aquest les conseqüències". El desembre de 1927 el soci Francesc Figueras en el seu comiat de la Junta Directiva destacava el caràcter apolític i de tolerància a qualsevol ideologia i grup social: "a su modo de entender el Centro Fraternal ha de continuar como hasta la fecha sin perder nunca su caracter de base del pueblo y haciendo que tengan cabida en él tanto el más rico como el más necesitado, tanto el de ideas más avanzadas como el que las tenga más antiguas y procurar por todos los medios que nunca ningún ideal político pueda aferrar en él sus raíces...". L'any 1933 la junta del Fraternal, ben representada per membres radicals i en concret de la CNT, va decidir no adherir-se a la lluita contra el feixisme proposada per l'Ateneu Enciclopèdic de Barcelona, davant la sorpresa i crítica de molt socis.

Però l'actuació de les juntes, al llarg dels anys, va ser ambigua. Tot depenia del moment històric i de la pressió dels socis, generalment, preocupats i sensibilitzats pels temes polítics. L'any 1925 s'acceptava una invitació del governador civil per participar en un acte d'homenatge i solidaritat al rei Alfons XIII. El març de 1930 s'envià un telegrama al president del Consell de Ministres demanant la revisió del procés de Garraf. El desembre de 1935 també s'envià un telegrama al President de la República demanant l'indult per als condemnats a mort pels fets d'octubre de 1934. Durant els anys trenta van ser molts els mítings polítics; Andreu Nin, Manuel Grossi, Joaquim Maurín, Julià G.Gorkin... van ser alguns dels oradors, de tendències clarament extremistes, que passaren pel Fraternal. Però, curiosament, mentre eren habituals les conferències polítiques, la junta organitzà, el maig del 1936, una conferència de l'astrònom Josep Comas i Solà amb el tema Els avenços de l'Astronomia moderna que va tenir una gran acollida. Aquest era el tarannà del centre, no apartar-se de la realitat política però sense caure en l'apassionament i l'exclusivitat. La política era un tema que podia tenir cabuda en el casino però no era l'únic ni el principal.