Centre Fraternal de Palafrugell, entitat adherida a la Federació d'Ateneus de Catalunya

Centre Fraternal de Palafrugell, entitat adherida a la Federació d'Ateneus de Catalunya

Inici arrow Història arrow Socis i directius
Socis i directius Imprimir Correu

Els Estatuts estableixen que hi ha sis classes de socis: els fundadors, els honoraris, els protectors, els actius, els transeünts i els vells. Els fundadors eren aquells que en constituir-se la societat varen aportar la quantitat de 32'50 pessetes, com per exemple Francesc Clarà, un dels personatges emblemàtics i secretari del centre durant molts anys. El president Esteve Blanch, l'any 1921, el recordava: "Era el Fraternal, el seu seny ordenador, la seva voluntat creadora". Els socis honoraris eren els que havien destacat per alguna raó meritòria, com el senyor Conde de Villar que aconseguí del Ministerio de Fomento una biblioteca –uns 300 volums- per al centre, l'any 1897, Romuald Vidal el 1930. Els protectors eren personatges que havien contribuït amb algun donatiu, com Bonaventura Sabater, Eusebi Coromines o Francesc Matlleria; aquest darrer era un conegut comerciant palafrugellenc, l'esposa del qual va fer, després de la seva mort, l'any 1923, una donació de 1200 pessetes amb la finalitat de sufragar les despeses d'un concert anual. Els socis actius eren els majors de 16 anys admesos i que tinguessin la capacitat econòmica de pagar les quotes d'entrada i mensual fixades. Per ser admesa la proposta d'entrada calia que estigués signada per dos altres socis. També podien ser socis els forasters i eren anomenats transeünts, però no podien participar en l'elecció de la Junta Directiva. Per últim, hi havia els socis vells, majors de 70 anys, amb més de 10 com a socis, que des de l'octubre de 1929 no pagaven els espectacles i quedaven eximits del pagament de les quotes conservant tots els drets.

Tots els socis gaudien d'una colla de drets, entre els quals destacaven l'entrada al saló-cafè, als balls, a les conferències que, teòricament, es farien cada sis mesos... Però, en realitat, l'entrada al Fraternal no era molt tancada i era habitual trobar-hi, sobretot en els balls, joves no associats. Tot depenia de la permissibilitat de la Junta Directiva; l'any 1916 es recordava el següent: "Vistas las aglomeraciones de gente que reunen los domingos por la noche, cuando se celebra baile, se acuerda reglamentar los bailes prohibiendo la entrada a los no socios y familias respectivas".

Governa la societat la Junta General, formada per tots els socis assistents a les reunions convocades, però de fet l'administració i direcció del casino està en mans de la Junta Directiva, renovable parcialment cada any. La seva composició era la normal en aquesta mena d'associacions: un president, un vice-president, un secretari, un tresorer i uns vocals –uns vuit a partir del 1916-. I, habitualment, es fragmentava en seccions: de teatre, ball, biblioteca, consergeria...

Es difícil destacar algun president o Junta Directiva. Alguns varen destacar per ser partidaris de les innovacions, com per exemple la presidida per Josep Boix i Pi, l'any 1916, i formada per Martí Esparragó, Cecili Lunati, Francesc Medir, Martí Deulofeu, Mateu Pons, Francesc Clarà, Miquel Pujol i Josep Rius. Els seus objectius eren molts, entre els quals destaquem: allunyar els joves del vici, ampliar les aportacions benèfiques, crear un cor a causa de l'afició al cant a Palafrugell, programar més conferències,contractar indistintament les orquestres del poble, comprar les mercaderies a tots els comerciants palafrugellencs, permetre la formació d'una empresa de ball de joves en el si de la societat, o establir un nou sistema de pagament al cafè, mitjançant un talonari de consumicions. Aquestes mesures foren ben rebudes i el mes de febrer la societat ja comptava amb 200 socis més.

Però no totes les presidències foren tan actives i caracteritzades per les bones relacions amb els socis. L'enfrontament i les discussions no hi mancaren; aquest és el cas de la presidència de Tomàs Girbal, l'any 1919, molt problemàtica a causa dels resultats econòmics negatius de la consergeria i a la negativa de celebrar la Festa Major. La pressió dels socis va provocar la dimissió del president, després d'una assemblea extraordinària molt violenta que finalitzà amb la intervenció de la Guàrdia Civil.

Entre els personatges de la Junta Directiva també cal remarcar el secretari, responsable de la redacció de les actes i de la comptabilitat de l'entitat. Era un càrrec que rebia una retribució d'unes 150 pessetes anuals, a partir de l'any 1919. Enric Xicoira, el 1897, Francesc Clarà, el 1900, Francesc Medir i Gallart, el 1913 –un dels primers que va redactar les actes en català -, o Esteve Padrós, l'any 1934, són alguns dels més representatius.

Fer un estudi sòcio-professional dels socis del Fraternal és una tasca difícil a causa de la manca de documentació. Només unes vuitanta sol·licituds a soci, conservades de l'any 1931, permeten fer-ne un retrat col·lectiu molt aproximat. Segons aquestes, un 60% dels nou socis eren tapers o persones relacionades amb el món del suro, un 30% eren jornalers i la resta eren mecànics, comerciants, paletes, un ferrer i un tipògraf. Tots aquests socis eren molt joves i la major part no superava els vint anys. Aquestes conclusions diuen ben poc, però no són contràries a la memòria col·lectiva que coincideix a afirmar que la massa social del casino procedia de la burgesia però sobretot de les classes populars.

 
 
Joomla Templates by Joomlashack